La Maria González comparteix amb tots nosaltres aquesta investigació que ha fet.
Jane Goodall
Des de que vaig sentir parlar de Jane Goodall em va interessar i vaig començar a investigar.
Aquest és el resultat de la meva investigació.
Jane Goodall va néixer a Londres el dia 3 d’abril de 1934. Des de que la seva
mare (Margaret Myfanwe Joseph, una novelista) i el seu pare
(Mortimer Morris-Goodall, un home de negocis) li van regalar
un ninot realista d’un ximpanzé, va començar el seu amor pels
animals. El ninot es diu Jubilee i encara es pot trobar al seu vestidor a
Londres. Ara, el seu company de peluix es un petit mico amb el nom
de Mr.H. Com la seva família era pobre i no guanyaven molts diners
Jane va estalviar per comprar el llibre “Tarzan dels micos”, que era i encara és
un llibre molt important per ella.
De petita, somiava amb els animals d'Àfrica, escriure sobre ells i per fi
als 23 anys va complir el seu somni viatjant a Kenia. Allà va treballar
amb el famós antropòleg Louis Leakey, fins que aquest la va enviar a
Gombe-Tanzania, amb la difícil missió d’estudiar els ximpanzés salvatges
de la zona, amb la seva mare. Així va començar l’aventura d’investigació
dels ximpanzés, que en teoria duraría 6 mesos, i que continua
ara des de fa aproximadament 58 anys. Gràcies al seu dur treball i
esforç va descobrir grans coses sobre el comportament dels ximpanzés.
I bé, ara us preguntareu “Quines són aquestes coses tan importants?”
Doncs són aquestes:
- Jane insista en que cada ximpanzé tenía una personalitat distinta,
per tant posava noms als ximpanzés (no números com era de costum).
“David Greybeard era amable, Frodo era un pinxo i la vella Flo era una
mare meravellosa i protectora.” deia ella.
- També va descobrir que els ximpanzés es preocupaven els uns dels altres,
com la història de l’adolescent ximpanzé Spindle, que va adoptar a un petit
cadell de 3 anys (anomenat Mel) i li va salvar la vida.
- Va observar relacions duraderes, afectuoses i compasives entre membres
de la família.
- Un dels seus inquietants descobriments va ser el fet de que els
ximpanzés poden participar en guerres. Com per exemple la guerra
de 4 anys a principis del 1974 entre membres del grup “Kasekela”
(l’estudiat per Jane), i membres del grup “Kahama”. Durant aquesta
trobada Jane quasi mor per culpa de Frodo, l’alfa del grup “Kasekela”,
que va llençar a Jane per un barranc. Ella hauria mort de no ser
per un arbust que va suavitzar la caiguda.
- Durant el el seu primer any a Gombe, Jane va observar ximpanzés
caçant i menjant cries de porc salvatge, “colovos vermells”
(una especie de primats petits) i després compartint el menjar.
El seu descobriment va demostrar que els ximpanzés son omnívors
i va reventar la teoría de que els ximpanzés eren herbívors com s'havia
cregut des de molt de temps.
- Un dia de tardor de 1960, Jane va veure al ximpanzé David Greybeard
treure fulles a les branquetes per dissenyar una eina amb la qual caçar en
un niu de tèrmits. Fins llavors, els científics pensaven que l'ésser humà
era l'única espècie que feia i utilitzava eines, i era definit com
“L’home, creador d’eines”. Atenent a les observacions de Jane, el doctor
Leakey va dir: “Ara hauríem de redefinir “eina”, redefinir “home”, o acceptar
als ximpanzés com a humans.” Aquest va ser un dels descobriments més
importants de Jane.
Aquí finaliza l’explicació d’una dona, pionera de la primatología, l’etología
i l'antropologia. Una dona que té una missió i no s’aturarà fins que mori. Una dona,
que va canviar milions de vides, i no només humanes. Perquè ella és
Jane Goodall.
María González 5èB